martes, 19 de enero de 2016

Corre que el infierno contesta.

Un año mas tengo el placer de vivir el Sant Antoni junto a los dimonis de Alaro y sus queridas glosas.
Es gran Llucifer som jo
i de l'infern he pujat
posa cara d'assustat 
que de mi has de tenir por.

Ses banyes ben esmolades
sa coa la tenc ben llarga
quan la tastes no amarga
i elles en van afamades.

Per reina del gran infern
sa Diablesa jo tenc,
més forta va que un pern 
i amb força jo l'empenc.

Com un forn de calenta, 
sa Diablesa ha de ser,
si és que vol regnar amb plaer,
tota ella ben dolenta.

Quan vui som angelical
o som com una bruixa;
si jo les mostr mitja cuixa
tots aixequen es pardal.

Llucifer rei dels diables
remena fort es ceptrot
fer pecar a ses beates
ses fadrines i s'atl·lot!!

Sant Antoni i el Dimoni
jugaven a trenta-u,
el Dimoni va fer trenta
sant Antoni trenta-u.

Aquell dia vaig embogir
de llavors li tenc jurada
a Mallorca és festa sagrada,
es dimonis han de sortir;
tots diran s'animalada
acabaran de matinada
quan sa lluna va a dormir.

Diablessa posa't guapa,
dimonis podeu partir,
paraules tantes com el Papa
de sa llengo els han de sortir.

Tu no siguis tan covarda,
sa gent ja està aquí
allò que dirà sa guarda
han vengut tots a sentir.

Ja estic ben enllestida
sa meva tropa també
sa veritat contaré 
o diré qualque mentida??

I és que cap a cap d'any
sense aturar noticis
sense aturar bruticis
tenc gordades amb un pany
i avui seran primicis
o històris ficticis
que no volen fer cap d'any

Aquí tothom patirà
de crítiques o cremades
bufetades o besades
i ningú se'n sortirà

Que comencin es versots:
es poble està espantat;
té por des Dimonis?
o a sentir sa veritat??








No hay comentarios:

Publicar un comentario